25 de marzo de 2008

La comunicació a l'escola

A les 9 del matí anant al curro. Serpentejo amb la vespa entre un embús de collons. Davant un cole, pares aparcats en doble i triple fila desembarquen fills amb carteres. Barri complicat, majoria de nens moros o sudamericans també amb carteres, però aquests a peu. I a triple fila un Jaguar XJ8, verd fosc, gasolina V8 4.2 cc, 300 CV, 120.000 €. Una mama rossa de pot i fibrada de gimnàs, perfectíssimament follable des de qualsevol angle. Dos petons al crio de 6 anys i la nena de 4 i “fins a la tarda”. ¿Quin sentit té? ¿ha escollit aquest cole per assegurar-se no passar desapercebuda? ¿conviccions progres? ¿o és que simplement és gilipolles de la vida? El putu Clio de davant frena en sec i de poc que no m’hi estampo, el meu parafang a dos dits de la seva matrícula, les pulsacions a 180. “Fill de la grandíssima puta” li crido quan li passo pel costat. Porto l’integral posat amb la braga per sota, i ell porta la ventanilla pujada, així que probablement la teoria de la comunicació hagi patit alguna fuga per algun lloc. Encara tinc temps de veure pel retrovisor la mama desaparcant vistosament el seu Jaguar. Aquí la comunicació segueix activada, diu “bip-bip-bip-que-guapa-que-soc”.