Energia elàstica

Quan ho recordo ara, encara em reboten les seves paraules dins el tarro: “Home, no et sembla poca cosa dividir el lloguer del pis entre dos?”. Em reboten com una piloteta de goma repicant indefinidament per les parets d’una cel·la buida d’un manicomi fins acabar amb tota la seva energia elàstica. La energia elàstica és una gran cosa: “la capacitat que té un resort per a produir moviment en virtut de la seva deformació”. Per això a les pelis les cel·les surten acolxades, per absorbir la energia elàstica de les pilotetes de goma mentals. A més absorció, més ràpid s’apropa a la posició d’equilibri. El sistema dinàmic perd energia. La potencialitat es converteix en cinetisme. Però allavonses jo no estava en una habitació acolxada. Les parets eren llises i reflectants com un mirall. El sistema dinàmic no absorbia energia sinó que la elasticitat en regenerava. Jo era un formiguer rebosante de salvatge potencialitat. Un sistema dinàmic tendent al desequilibri físic i emocional.

Sota la seva inocent aparença, una piloteta de goma té potencial per convertir-se en una arma de destrucció massiva. Una mariconada comparat amb els vidres que trencaven Zip i Zap. Però jo l’havia de llençar. La senyal... sempre la senyal, amagada entre el bosc. Les vàlvules darrera de tot. Però tampoc és tan així. Hi havia lo altre.

El novembre passat els nostres impactes sexuals havien baixat fins un nivell merament formal. Informatiu. Es complia, simplement. Desgana, apatia, desinterès. Després la pregunta i la resposta. I això ho va incendiar tot. Un litret de gasolina i un Zipo. La mateixa nit de la pregunta em vaig despertar suat dins un somni humit. Eren les 4 de la nit. La Cristina estava desperta. Es movia el llit. Bim-bam bim-bam bim-bam.... S’estava tocant. Just havia començat a tocar-se. La vaig aferrar per darrera amb les ungles afilades. Una estona després, encara per aquells Everests de Deu, vam recuperar corretges, fuets i pinces desats des de feia mesos dins la capsa metàl·lica. Després de moltíssimes setmanes vaig recuperar de nou la capacitat de flairar l’olor de sang -només la percebo en èpoques molt puntuals-. Ho vam deixar tot tacat, enguarrat