Avui a les 8 del matí un Ibiza dels vells ha aparcat davant de la vespa. Mentre em treia els guants han baixat 5 cries que anaven a la facultat de Medicina. Les típiques jipiosilles, una amb rastes, totes amb tatuatges, piercings i els pantalons a mig cul. Cap cul interessant per això. Discutien a crits sobre neurocirugia o alguna cosa semblant, no se, igual era del cul del professor. He sentit la característica olor d’un porro. A les 8 del matí i abans d’anar a classe. Escandalós. Indignant. No és que tingui res especial contra els porros, de fet he cuidat amb amor patern alguna planta de maria. Però tot té un límit. Quan han passat per davant meu ho he dit amb veu alta: “putes cries de merda”. M’han mirat com si fos un pop demanant un Cardenal Menoza a la barra d’un bar d’okupes. Com si fos el representant a la terra verda i alternativa de l’Stablishment. A mi!!. Hi ha mirades afrentoses que NO es poden tolerar:
- Sí, que passa? No m’has entès? He dit putes cries de merda! Al tantu, eh? molt al tantu!
Així, amb la cara vermella d’indiganció i escupint-los capellans a la cara. Blop-blop blop-blop em feia la vena del coll. Han apretat el pas amb cara d’espantades camí de la faculat. Poc a pac se’m ha afluixat la tensió i la vena del coll s'ha destensat. Un jubilat que passejava amb pantufles i un tetrabrick de llet pel mig del carrer (¿¿??) m’ha mirat amb admiració: “bien dicho, duro ahí, duro! a esa juventud hay que meterla en vereda! en vereda!” mentre acaronava delicadament el seu brick. Un altre imbècil... Oh Deu meu! quanta desoloació, quasi que he plorat de pena o de ràbia. Què li està passant a la humanitat? on collons devia anar a aquelles hores amb un brick de llet?
- Sí, que passa? No m’has entès? He dit putes cries de merda! Al tantu, eh? molt al tantu!
Així, amb la cara vermella d’indiganció i escupint-los capellans a la cara. Blop-blop blop-blop em feia la vena del coll. Han apretat el pas amb cara d’espantades camí de la faculat. Poc a pac se’m ha afluixat la tensió i la vena del coll s'ha destensat. Un jubilat que passejava amb pantufles i un tetrabrick de llet pel mig del carrer (¿¿??) m’ha mirat amb admiració: “bien dicho, duro ahí, duro! a esa juventud hay que meterla en vereda! en vereda!” mentre acaronava delicadament el seu brick. Un altre imbècil... Oh Deu meu! quanta desoloació, quasi que he plorat de pena o de ràbia. Què li està passant a la humanitat? on collons devia anar a aquelles hores amb un brick de llet?
publicat sota creative commons