Em vaig decidir a escriure un diari perquè m’ho va aconsellar el psicòleg. “t’ajudarà a posar les coses en perspectiva i a tenir més estructurada la teva relació amb la realitat que t’envolta”. Fale, va ser fa vint anys, quan en tenia 16 i ma mare m’hi va portar aquell cop que vaig penjar-ho tot a l’insti. Evidentment vaig passar totalment del consell i vaig continuar dedicant-me a lo meu: petar-me grans i cascar-me la, lo que ocupava la major part del meu temps. Això era el que en realitat limitava el meu rendiment a l’insti. No es pot estar a la processó i repicant.
Hi ha qui té amors d’adolescència, un sol petó (tira, igual el primer) que et serveix per recordar-lo tota la vida. Jo tinc el meu psicòleg d’adolescència, una sola visita, també per recordar-la tota la vida. L’altre dia, després de vint anys, me’l vaig creuar pel carrer. Ara en deu tenir uns 60 i els aparenta. S’estava morrejant a mig pas zebra amb una tia que no en devia tenir més de vint. Rossa i amb uns pits enormes. El tio els anava sobant de tant en tant sense complexos, així al mig del carrer. Qualsevol cotxe passant follat sel’s podia haver emportat pel davant a tots 6, ells dos i els dos pits. Jo me’ls mirava aparcat damunt la vespa, a dos metres. Vaig veure la llum, jo als seixanta anys també vull sobar els pits d’una tia de vint anys en un pas zebra, encara que un cotxe se m’emporti per davant. “T’ajudarà a posar les coses en perspectiva i a tenir més estructurada la teva relació amb la realitat que t’envolta”. Vaig reflexionar sobre l’antic consell del diari. En vista de la meva creixent evaporació mental m’hi vaig decidir. Aquí estic.
Hi ha qui té amors d’adolescència, un sol petó (tira, igual el primer) que et serveix per recordar-lo tota la vida. Jo tinc el meu psicòleg d’adolescència, una sola visita, també per recordar-la tota la vida. L’altre dia, després de vint anys, me’l vaig creuar pel carrer. Ara en deu tenir uns 60 i els aparenta. S’estava morrejant a mig pas zebra amb una tia que no en devia tenir més de vint. Rossa i amb uns pits enormes. El tio els anava sobant de tant en tant sense complexos, així al mig del carrer. Qualsevol cotxe passant follat sel’s podia haver emportat pel davant a tots 6, ells dos i els dos pits. Jo me’ls mirava aparcat damunt la vespa, a dos metres. Vaig veure la llum, jo als seixanta anys també vull sobar els pits d’una tia de vint anys en un pas zebra, encara que un cotxe se m’emporti per davant. “T’ajudarà a posar les coses en perspectiva i a tenir més estructurada la teva relació amb la realitat que t’envolta”. Vaig reflexionar sobre l’antic consell del diari. En vista de la meva creixent evaporació mental m’hi vaig decidir. Aquí estic.
publicat sota creative commons