13 de marzo de 2008

La Senyal

La senyal va aparèixer a mitjans de novembre. Era un sorollet al fondu de tot en donar gas i treure gas a la vespa. Molt lleu, quasi imperceptible. Però em tocava els collons. Hi ha un fil molt prim que separa el que és un sorollet nou i el que és la percepció d’un sorollet nou. Mentre que el primer és una cosa clara, palpable i arreglable (o no, però el dels mecànics és una altre tema), lo segon la majoria de vegades no passa de ser una somatització. Sí, em passa molt sovint que quan tinc un desajust personal (físic o psíquic) ho somatitzo amb la vespa, (o la nevera, o la tele, però sobretot amb la vespa, que és amb qui tinc una relació més intensa). Començo a sentir sorollets i a notar comportaments estranys, i al final acabo per no saber si són de veritat o no. En el meu mon de fràgils equilibris interns, quan algun surt de punt, sol contagiar algun element mecànic o químic extern a mi.

La vaig portar al mecàncic.

-Nxt, Tato, em sembla que torna a picar de vàlvules...
-I això?
-Perquè el tac-tac-tac és sord, rítmic i continu, com l’altre cop.
-Com t’ho he de dir: l’altre cop no eren les vàlvules, i aquest segurament tampoc, més que res perquè la vespa és una dos temps i no porta ni una puta vàlvula, tiu, ni una... és una dos temps, tiu, una puta dos temps! És que li has perdut el més elemental respecte a la mecànica? És que ja no significa res per a tu? ...au, passa’t el divendres i et dic el què.
-Buenu, això ja ho vam parlar. A mi el que tu creguis o deixis de creure... enten-me, jo ho respecto tot perquè la tolerància i blablabla. Tots tenim el nostre credo, catòlics, musulmans, hare-crishnas. Madridistes o culers. No té sentit discutir sobre coses espirituals. Si tu no creus en les vàlvules, t’ho respecto, de veritat. Però no ho comparteixo. Tu fes el que hagis de fer i canvia el que hagis de canviar segons les teves conviccions més íntimes i personals. Però, tst, ja t'ho dic ara: a mi no em vulguis convencer de que no son les vàlvules. Au, Tato, ja em diràs el què. Fins divendres.

La senyal, tal com es veu, era clara i inequívoca. Impossible fingir no haver-la vist. No tenia més camí que actuar en conseqüència.